divendres, 8 de maig de 2009

LES AMIGUES

Hi havia una vegada una noia que es deia Cristina.
La Cristina tenia unes amigues que es deien:
Júlia, Maria i Iris.
La Cristina era una nena rossa amb els cabells llargs. Li agradaven molt els seus cabells i pentinar-se cada dia davant el mirall, potser perquè era una mmica presumida.
La Maria era una nena morena de cabell amb el cabell per sota del coll. També força presumida.La Júlia era de cabells marrons també com la Maria. I com tota la colla de noies, empolainar-se era la cosa que més li agradava fer.
I per últim la Iris tenia els cabells rossos com la Cristina.
Un bon dia, la Cristina va anar a la casa de la Maria.
Però la Maria no hi era, havia anat a la casa dels seus avis, aleshores
va anar a trucar a casa de la Júlia però tampoc hi era,
després va anar a casa de la Iris però estava amb unes altres amigues seves,
i la Cristina va tornar cap a casa seva.
La seva mare estava al veterinari perquè el periquito de la Cristina estava molt quiet.
La Cristina estava molt preocupada i va agafar el telèfon i va cridar a la seva mare.
-Si?.
-Mare on estàs, sóc la Cristina.
-Estic en el veterinari.
-Quan vindràs a casa?
-Dintre d’un quart d’hora.
Tens les claus?
-Si les tinc al coll.
-Entra a casa i mira si tens el berenar preparat.
-D’acord, ara entro
-si el tens preparat esta a la taula del menjador.
-Sí que hi és.
-Ara he de tancar el telèfon que em diran com esta el teu periquito.
Adéu.
-Adéu, mare.
La Cristina estava menjant-se l’entrepà de pernil dolc. I no va saber com, va començar a ennuagar-se.
La Maria i la Iris van arribar i van començar a buscar la Cristina.
-Cristina on ets?
La Cristina estava estirada a terra i,en sentir el crit de la Maria i de la Iris va intentar respondre però només va sortir un petit xisclet.
Les noies, en sentir-la van anar cap al menjador i la van trobar tota ennuegada. Van trucar corrents a la Creu roja qui, sense dubtar-ho, van arribar corrents i la van auxiliar per treure-li el pernil i el tros de pa que l’ennuegava. La van salvar.
- Quin ensurt ens has donat! –van cridar totes rient quan ja havia passat tot!

1 comentari: