divendres, 28 d’octubre de 2011

                                                                 CASTANYADA
      Avui al matí hem pelat les castanyes hem buscat una galleda i les hem ficat dintre ,  les hem mullat una mica. Encavat le Marina la Natàlia i l Luz han ensajat l'ho que tenen que dir.

divendres, 8 de maig de 2009

LES AMIGUES

Hi havia una vegada una noia que es deia Cristina.
La Cristina tenia unes amigues que es deien:
Júlia, Maria i Iris.
La Cristina era una nena rossa amb els cabells llargs. Li agradaven molt els seus cabells i pentinar-se cada dia davant el mirall, potser perquè era una mmica presumida.
La Maria era una nena morena de cabell amb el cabell per sota del coll. També força presumida.La Júlia era de cabells marrons també com la Maria. I com tota la colla de noies, empolainar-se era la cosa que més li agradava fer.
I per últim la Iris tenia els cabells rossos com la Cristina.
Un bon dia, la Cristina va anar a la casa de la Maria.
Però la Maria no hi era, havia anat a la casa dels seus avis, aleshores
va anar a trucar a casa de la Júlia però tampoc hi era,
després va anar a casa de la Iris però estava amb unes altres amigues seves,
i la Cristina va tornar cap a casa seva.
La seva mare estava al veterinari perquè el periquito de la Cristina estava molt quiet.
La Cristina estava molt preocupada i va agafar el telèfon i va cridar a la seva mare.
-Si?.
-Mare on estàs, sóc la Cristina.
-Estic en el veterinari.
-Quan vindràs a casa?
-Dintre d’un quart d’hora.
Tens les claus?
-Si les tinc al coll.
-Entra a casa i mira si tens el berenar preparat.
-D’acord, ara entro
-si el tens preparat esta a la taula del menjador.
-Sí que hi és.
-Ara he de tancar el telèfon que em diran com esta el teu periquito.
Adéu.
-Adéu, mare.
La Cristina estava menjant-se l’entrepà de pernil dolc. I no va saber com, va començar a ennuagar-se.
La Maria i la Iris van arribar i van començar a buscar la Cristina.
-Cristina on ets?
La Cristina estava estirada a terra i,en sentir el crit de la Maria i de la Iris va intentar respondre però només va sortir un petit xisclet.
Les noies, en sentir-la van anar cap al menjador i la van trobar tota ennuegada. Van trucar corrents a la Creu roja qui, sense dubtar-ho, van arribar corrents i la van auxiliar per treure-li el pernil i el tros de pa que l’ennuegava. La van salvar.
- Quin ensurt ens has donat! –van cridar totes rient quan ja havia passat tot!

dimarts, 5 de maig de 2009

M'agrada

La Granja

Hi havia una vegada una adolescent que tenia 19 anys que es deia Maria.
I la Maria va pensar que podia invitar unes amigues a casa seva.
I les amigues eren la Iris, la Luz Maria i la Jùlia.
La Maria Agafa el telèfon i comença a marcar el numero de la Iris.
- Hola Iris com estàs?
- I la Iris va dir.
- Mol bé.
- Avui vols vindrà a la meva granja siusplau.
- I la Iris va dir.
- Clar que si!
I així va fer amb totes les altres nenes.
La Maria Estava preparant 4 llits, la llista de la agenda...
Al final va passar el dia fins que truquen a la porta,
toc toc toc.
- Qui hi ha.
- Soc la iris.
- Passa Iris que ja esta tot preparat a i la porta esta oberta.
- Decor.
Desprès truca la Luz Maria i la Maria diu.
-Qui hi ha.
- Soc la Luz Maria.
- Entra que la porta esta oberta.
- Decor ara entro.
I així va fer ho va fer amb la Júlia..
Va començar la festa i la Luz Maria l’i estava fent mal la panxa, i la maria l’i va donar
Un Medicament per dolors de cap, dolors de panxa...
A la Luz Maria no li parava de fer mal la panxa i no s’avia que li passava, i van anar a urgències la doctora li va posar una indexi-ho per veure que li passava.
Al final sol era que avia menjat mol, al final van anar a dormir totes cadascuna a la seu llit.
Qui quiri qui,
Ja era de dia!
La Maria es va anar a donar menjar als seus animals.
I després va anar a fer l’esmorzar

dimarts, 28 d’abril de 2009

LA ROSA

La Rosa és roja com la sang,
l'amor sempre arriba en un instant.
L'amor és molt important,
i és que jo somiu amb una rosa.

Sóc jo qui pensa que l'amor és important,
no la meva sang.
Crec que l'amor és important,
pel color de la rosa.

dijous, 26 de març de 2009

Un castell templer

Recital de poesia